En el darrer número de la revista Infància hi trobem l’article “Educar de 0 a 6 anys. Escoles i famílies, la connexió indispensable”, d’Antoni Tort, que ens convida a reflexionar sobre la importància d’establir un vincle real i profund entre l’escola i la família. L’autor ens recorda que educar no és una tasca que es pugui fer de manera aïllada: l’infant creix dins una xarxa de relacions on la família i l’escola tenen un paper complementari i essencial.
Els comiats tenen sovint gust de records i de camins recorreguts. A la reunió de tancament amb les famílies dels infants d’I2, vam voler fer una petita dinàmica, senzilla però plena de significat. Vam demanar a cada família que escrivís una paraula, una frase o una reflexió que els hauria agradat escoltar aquell primer dia que van creuar per primera vegada la porta de l’escola. Aquell dia que, potser amb un nus i el cor ple de preguntes, van deixar el seu petit tresor en mans d’un espai desconegut i de persones que encara no coneixien.
Les respostes van ser sinceres, tendres, emocionants. Plenes d’humanitat. Algunes fan olor de confiança, d’altres de comprensió, de paciència i sobretot de molt d’amor. Les hem recollit amb cura, com qui guarda un tresor, i l’equip de l’EBM Calvet d’Estrella les volem compartir.
Aquestes paraules són missatges d’acollida. Són abraçades escrites de famílies que fa només dos anys també començaven aquest camí. I ara, des de l’altre costat, volen oferir una mica de llum a qui tot just comença aquesta aventura.
Sabem que els inicis remouen. Que els primers dies costen. Que deixar el fill o la filla a l’escola és un acte de confiança immens. Sabem que apareixen dubtes, preguntes, pors… I és normal. Perquè els canvis mai són senzills, i les separacions tampoc. Però també sabem que tot forma part del procés. Que a poc a poc, pas a pas, aquest espai esdevé familiar. Aquestes persones desconegudes i aquests matins plens d’incertesa es converteixen en dies d’alegria, descobertes i complicitats.
Així que a les famílies que començareu l’aventura al setembre, us diem: benvingudes. Aquest text és per vosaltres. Són paraules que abracen, que comprenen, que us acompanyen. De família a família. Perquè tot comença amb una acollida, i aquesta volem que sigui càlida, afectuosa i plena de confiança.
Les mirades, els somriures, els silencis... també formen part del diàleg. És important que els infants sàpiguen que els adults som presents, estem disponibles i atents per a quan ens necessitin, o ens busquen amb la mirada, per aportar-los calma, quan volen ensenyar-nos les seves descobertes, simplement mirar-nos i saber que som presents. Donant la seguretat i calma que necessiten, mentre juguen alhora que creixen i aprenen.
